A finals de setembre de 2025 vaig participar a l’Àgora Cívica de Barcelona, l’espai paral·lel a MONDIACULT —la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible de la UNESCO— on la societat civil i els professionals de la cultura hi van poder tenir veu pròpia. Hi vaig anar en representació de la sectorial de cultura de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya i, juntament amb en Víctor Jiménez de Bit Lab, hi vam presentar el Decàleg de CulturaCoop com a proposta concreta de model cultural alternatiu al model capitalista actual.

Què vam dir i per on va anar el debat

La sessió va servir per presentar el Decàleg de CulturaCoop: una eina col·lectiva per orientar les polítiques culturals des d’una mirada cooperativa, feminista i ecosocial. Els eixos que vam posar sobre la taula van ser la democratització cultural, la sostenibilitat, la intercooperació i la descentralització, entesos no com a conceptes abstractes sinó com a condicions necessàries per construir un model cultural just.

Però el debat va anar més enllà del que havíem preparat, i precisament per això va ser tan valuós. Alguns col·lectius participants van plantejar la necessitat d’incorporar mirades decolonials i antiracistes de manera més explícita. La pregunta era incòmoda i necessària: pot el cooperativisme cultural reproduir dinàmiques eurocèntriques sense adonar-se’n? La descentralització que defensem inclou realment la pluralitat cultural i d’orígens, o parlem sobretot d’equilibri territorial?

Des de CulturaCoop vam defensar que la nostra noció de descentralització ja apunta cap aquí: no es tracta només de repartir recursos entre territoris, sinó de restituir veu i protagonisme als col·lectius històricament invisibilitzats, de reconèixer els sabers locals i les expressions culturals no hegemòniques, de donar valor a les pràctiques que sorgeixen des de la base. I vam afirmar que el cooperativisme cultural, quan és fidel als seus valors, pot ser una eina de descolonització: posa la vida al centre, trenca jerarquies, reconeix la diversitat de cosmovisions i promou l’autogestió com a espai d’empoderament cultural.

El que me’n vaig emportar

La conversa em va confirmar que descolonitzar la cultura i descentralitzar-la no són processos separats: són la mateixa cosa dita des de llocs diferents. Retornar la cultura a la comunitat, arrelar-la al territori, garantir que la diversitat sigui el nucli del model i no un afegit cosmètic: això és el que fa el cooperativisme cultural quan funciona bé.

Però també em va deixar un repte clar: cal una obertura constant per incorporar noves veus i mirades. La formació en antiracisme i decolonialitat dins el sector cooperatiu no és opcional; és una condició per ser coherents amb el que diem que som.

Per on hauria d’anar la política cultural

L’Àgora Cívica, en conjunt, va ser un recordatori que la política cultural no pot seguir sent un sector subsidiari i delimitat. La cultura és infraestructura democràtica: quan es retalla, no es retallen espectacles, es retalla la capacitat de les comunitats de construir-se a si mateixes. Calen polítiques públiques que garanteixin la redistribució real de recursos i l’accés equitatiu als espais de decisió. A l’Àgora vaig trobar moltes veus que ho diuen des d’altres llocs. Això, en si mateix, ja construeix la força del col·lectiu.

Si vols aprofundir en tots els debats que es van generar en aquell espai, et recomano la publicació que recull les principals idees de l’Àgora Cívica vinculada a MONDIACULT 2025.